Jaume Campàs i Fornols

Jo tinc un somni: que un dia aquesta nació catalana serà lliure, li serà reconeguda la seva llibertat de ser poble, la seva llengua, la seva cultura, els seus drets històrics; amb igualtat de condicions entre totes les nacions i, per això, serà estimada. Les seva gent viurà en el respecte, per les idees d’uns i altres, sense que això suposi cap ofensa, ni retret i, per suposat, sense violència.

Jo tinc un somni: que Catalunya superarà tots els entrebancs i que la pau, i la concòrdia seran la base per tot diàleg, per fer possible tota entesa, acord, harmonia, concòrdia entre dones i homes de diverses ideologies. Que el dret a l’autodeterminació li serà reconegut, com a tot poble.

Que ningú no podrà ser jutjat per les seves idees independentistes, unionistes, de religió o qualsevol índole, mentre no ataquin la integritat de tota persona, de tot pensament cultural, social, cívic, polític o religiós.

Jo tinc un somni: que els presos polítics seran alliberats, pel just deure d’alliberar persones, de pensament diferent. Que la raó de ser jutjats, deixarà de ser-ho, per ser un món de justícia i gràcia. Que reconciliarà posicions i obrirà espais de diàleg i comprensió

Que els atiadors de les mentides, ofenses, faules, impostures, insolències, impertinències… les abandonaran. Deixaran de gotejar les paraules d’interposició i anul·lació, que fan por, per cercar camins de comunicació, i comprensió mutua. Que sigui exemple per temps futurs de trobada, concertació, confraternització de diferents pensar.

Jo tinc un somni: que la humilitat serà exaltada, que davant de la presumpció s’imposarà la modèstia; enfront de l’engany, la veritat; de la injustícia, la justícia; de la deshonestedat, l’honestedat; de l’avarícia, la generositat; de la perversió, la bondat; de la ingratitud, la reconeixença. Amb aquestes virtuts es pot ser capaç de transformar les discordances en confraternització.

Jo tinc un somni: que la democràcia de totes i tots esdevindrà un espai de llibertat i pau, per tots els pobles de l’Estat espanyol, que tenen el dret històric de l’autodeterminació, i el dret a decidir, i que no el poden renunciar per ser un dret, perquè està reconegut per les Nacions Unides. I que l’acostament de posicions persistirà, perquè és l’únic camí que portarà al respecte i al diàleg per a tota avinença.