Nova Conca

10/11/2018

Jaume Campàs

Al carrer València de Camprodon (Ripollès), en un costat de la plaça de Santa Maria, hi ha Can Campa. Un edifici del segle XVIII, construït amb planta quadrada, amb soterranis, planta, pis i de grans dimensions, sense motius arquitectònics a ressaltar, on durant l’últim terç del segle XIX hi havia un hospital carlí. El seu actual propietari, el Sr. Alejandro Cuadrado, persona inquieta, tant per a la història com per a tot el que es refereix a aquesta vila, hi ha endegat des de la iniciativa particular el Museu de la Retirada. Una mostra interessant de diversitat de material militar procedent de la Guerra Civil, tant del sector republicà com dels nacionals, entre altra documentació d’altres èpoques. Amb una particularitat: que obre quan pot.

Pel que fa referència a l’hospital carlí, fou el resultat d’una recerca arran de la lectura del llibre de Marià Vayreda Records de la tercera carlinada. En aquesta obra l’autor hi va recollir un seguit de memòries seves sobre el que fou la darrera guerra carlina a Catalunya (1872-1875), en les quals surt Camprodon i el seu hospital militar. La metgessa M. Eulàlia Parés i Puntas feu un treball monogràfic l’any 1977 a la revista Història de la Medicina sobre “La sanidad en el Partido Carlista (primera y tercera guerras carlistas)” en què hi fa referència.

Se sap que tant el general Carlí Rafel Tristany, a la població de Súria (Bages), com el general liberal Martínez Campos, a Barcelona, el mes de febrer de 1875 signaren un acord per tal que, a Camprodon, hi hagués un hospital de guerra neutral. És a dir, que tant acollia soldats d’una banda com de l’altra.

L’associació La Caridad, creada per la reina dels carlins, na Margarida, esposa del pretendent carlí Carles VII, al final de 1873 es faria càrrec de l’atenció dels ferits de guerra en els centres hospitalaris carlins. Sabem que el carlisme tenia un especial interès que tals institucions funcionessin bé.

Se sap, també, que per al seu manteniment s’hi van destinar molts diners. Només cal dir que els cinc primers mesos de l’any 1874 es va assignar un quart de milió de rals per al manteniment dels hospitals a Catalunya. En una dada extreta del “quadern de la Revista de Girona” Patrimoni militar de Camprodon, 2017, recollim el següent: “… El pueblo de Camprodon tenía un hospital militar y una prisión, una fábrica de balas de pólvora. Se construyó una junta de voluntarias, que atendían a los heridos de los dos bandos, y la villa respiraba un aire de convivencia.” Tot això referint-se durant l’ocupació carlina del territori.

Ramon de Bolós i Saderra, fill d’una nissaga carlina d’Olot, fou el farmacèutic dels centres d’atenció hospitalària carlina arreu del Principat de Catalunya. Com a carlí va participar en la contesa militar, i aprofitant els espais de descans, recollia dades per als seus estudis de botànica. Quan el mariscal liberal Chacón entrà a Camprodon en una acció de guerra, respectà l’esmentat hospital, per donar bon criteri i reconeixement de la labor meritòria del nostre apotecari, així com de la seva col·lecció d’espècies d’herbes naturals que allà tenia.

No seria el mateix cas, temps més tard, amb data de 1875, i a finals d’any, quan els liberals decidiren tancar l’hospital, i foragitar l’exèrcit carlí de la zona, que feia dos anys aproximadament que controlava el territori. Això va propiciar que els seus benefactors hospitalaris haguessin de marxar cames ajudeu-me.

En el llibre de defuncions de la parròquia de Santa Maria, hi consten enterrats, al cementiri de la vila, una vintena de soldats carlins de diferents batallons, morts tots ells per ferides de guerra durant la tercera carlinada. No podem dir que Camprodon fos carlina, però sí liberal, com assenyala el llibre L’apotecari de Camprodon, però les circumstàncies de la guerra la feren carlina.