Levante (Castellón)

05/11/2018

Josep Miralles Climent

El passat dia 1 de novembre el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica (GRMH) va demanar, en el context de l’homenatge a les víctimes de la repressió franquista al cementiri civil de Castelló, la retirada de la Creu dels Caiguts a l’ajuntament en compliment de la llei de memòria històrica (argument legal) i una altra sèrie de raons carregades de sentit comú, encara que no exemptes d’ideologia.

Aprofitant part dels arguments esmentats pel GRMH –no els de caire legal, és clar-, jo, que només sóc un ciutadà, demane al mateix ajuntament la retirada del monòlit que hi ha al bell mig del mateix parc.

El monòlit esmentat -que es va erigir a finals del segle XIX-, es un record de l’Estat liberal-capitalista emparat per la monarquia borbònica isabelina-alfonsina, que es va imposar sobre un moviment sociopolític –el carlisme- que va canalitzar el pensament i el descontent d’un món rural tradicional, en una guerra civil. L’ajuntament d’aleshores el va ordenar erigir com expressió de domini i victòria sense pietat sobre els vençuts de les guerres del segle XIX. Un monòlit que va ser impulsat per un dels major potentats de Castelló (Pedro Gutiérrez de Otero), no pel poble de la ciutat, sent un monument agressiu i no original d’aquest espai i que va acollir actes d’exaltació d’una democràcia censitària i classista de la que més val no recordar-se’n.

La permanència d’aquest monòlit rebutja els sentiments i els valors d’aquella vella societat rural tradicional castellonenca, que ja no es pot defensar de l’ofensa que representa erigir un homenatge a la part més poderosa d’aquells conflictes històrics.

Si bé és cert que el franquisme el va retirar l’any 1938 –probablement per la pressió dels carlistes del moment- això no vol dir que no fos un monument que reuniré totes les característiques esmentades.

Per tot això, sense apel·lar a cap llei, ni divina ni humana, demane a l’Ajuntament i a la Regidoria de Cultura, que retire aquest monument de l’espai públic de la ciutat perquè és exemple de la explotació com a projecte i de la humiliació com a instrument, a més de no representar cap valor artístic. L’espai públic de carrers, places o parcs de les nostres ciutats, no poden exaltar ni recordar un període fosc i violent de la nostra història, ni elogiar a una sola part, sinó representar els valors de la pau d’una societat comunitària, incompatible amb qualsevol tipus d’exaltació de la violència i de la simbologia d’un sistema que, tot i emparar-se en la democràcia, és en realitat un sistema partitocràtic corrupte protector del sistema capitalista imperant.