Diari de Tarragona

18/04/2019

Sílvia Fornós

“El Nen de Prades, el guerriller de la terra roja” és el llibre que ha publicat Robert Vallverdú Martí sobre Pere Balcells i Masgoret, «el qual es mereix ocupar un lloc destacat entre els herois de les guerres carlines»

Robert Vallverdú Martí és doctor en Història i llicenciat en Filologia Romànica. És catedràtic d’història de l’IES Ponts d’Icart de Tarragona i professor associat d’Història Contemporània a la URV i membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història.

Té publicats una vintena de llibres d’història i assaig, amb els quals ha obtingut diversos premis, a més d’articles de recerca centrats bàsicament al segle XIX. Amb Arola Editors publica El Nen de Prades, el guerriller de la terra roja, que presentarà a Prades demà diumenge, 21 d’abril, en un acte a l’Ajuntament, a les 19 hores.

És el segon llibre que escriu sobre Pere Balcells i Masgoret?
Sí. Quan enllestia el llibre El Tercer carlisme a les comarques meridionals de Catalunya: 1872-1876 vaig adonar-me que al Camp de Tarragona hi va haver una gran quantitat de partides carlines com el Quico de Constantí, el Josep Anton d’Alforja, el Capellà de Flix, el Capellà de Prades… Però el 1874, transcorreguts dos anys de la guerra, apareix la partida del Nen de Prades, quedant aquesta, juntament amb la del Capellà de Flix, a la Catalunya sud. El primer va ser el monogràfic El Nen de Prades: un capitost adolescent a la tercera guerra carlina, un llibre rigorosament històric i contrastat.

Què descobrim en l’obra que ara publica amb Arola Editors?
La difusió del primer llibre va fer que arribessin a meva casa comunicacions de gent, retalls de diaris, fotocòpies de dietaris personals i fins i tot cartes manuscrites de persones amb el que havien sentit explicar als seus avantpassats. Quan em vaig posar a escriure El Nen de Prades, el guerriller de la terra roja, vaig adonar-me que no podria ser un llibre històric perquè moltes d’aquelles narracions situaven el Nen de Prades físicament en un lloc, però no quedaven tancades. Vaig haver d’estudiar el tarannà del guerriller i tancar aquestes històries.

El Nen de Prades no va ser un guerriller qualsevol.
Els diferents renoms que se li atribueixen a Pere Balcells i Masgoret són una guia. El Nen de Prades, el Pastor de Prades, el Tigre del Priorat, el Senglar dels Boscos… reflecteixen la riquíssima personalitat que tenia. Crec que no hi ha cap personatge que doni a l’especulació literària i a la rumorologia popular tanta quantitat d’anècdotes com aquest guerriller.

Quin tarannà tenia?
Era temerari, audaç, dur, justicier… Tenia una gran capacitat de coneixement de l’entorn on es trobava sempre. Tenia un nas i unes orelles acostumades a les olors i els sorolls del bosc, segons el seu secretari, sentia l’olor del tabac a 500 metres de distància i si el vent era favorable fins i tot a 1.000 metres. Això li va permetre esquivar molts paranys i trampes que li havien preparat els liberals. Exercia una gran admiració i fascinació entre els seus guerrillers, ja que coneixien la seva sagacitat. Al mateix temps, era prudent perquè sabia fugir de les situacions que no li eren favorables.

Contra qui lluitava?
Pel seu tarannà i manera de comportar-se, així com pel que va deixar escrit el seu secretari, volia acabar amb els cacics. Per a ell eren aquelles persones poderoses que viuen als pobles i que es fan rics a costa de pagar un jornal miserable als seus treballadors, que viuen amb subsistència. El Nen de Prades volia imposar una millora social, i per aquesta raó es mereix ocupar un lloc important dins la historiografia catalana en el seu retrobament nacional.

Va ser un Robin Hood?
No ben bé, perquè no és el mateix un bandoler que un guerriller. El bandoler roba, segresta i mata en benefici propi, mentre que un guerriller, com el Nen de Prades, lluita sota una senyera i sota una ideologia. En el seu cas lluitava amb els carlins i seguia el quatrilema carlí: Déu, Pàtria, Rei i Furs.

Quin paper tenen les dones en la vida del Nen de Prades?
En el llibre hi ha tres dones que tenen un paper secundari molt potent. Una remeiera, una senyora que coneix les virtuts de les herbes i també exerceix de llevadora, és una gran consellera del Nen de Prades. També hi apareix en aparença un guerriller que al final revela que és una noia que ha canviat faldilles per pantalons i s’ha fet guerrillera perquè no podia viure ni un segon més a casa seva. I per últim, és fonamental la seva núvia, la qual resulta clau en el desenllaç.

Va morir amb 20 anys. Es mereixia el final que va tenir?
Va morir accidentalment. Quan s’havia acabat la guerra i marxava cap a l’Alt Maestrat va haver-hi una sèrie de circumstàncies que van posar fi a la seva vida. És un dels cacics que ell persegueix qui acaba amb el Nen de Prades.

Va ser una qüestió de venjança?
El Nen de Prades no volia anar a la guerra. Aquest cacic li va prometre que, si anava a la guerra, li donaria un ramat de 200 ovelles, però si el matava, no li calia complir el tracte. I el mata. Amb tot, la núvia se n’assabenta i prepara una bona jugada al cacic.

En algun moment, el Nen de Prades es va penedir de fer-se guerriller?
No se’n va penedir. Però quan va rebre la notícia que havien matat el seu pare va patir un xoc emocional. Va passar de ser molt magnànim a matar tots els presoners que agafava, en una espècie de bogeria. Però va ser la seva núvia qui el torna a la realitat i li fa veure en què s’havia convertit.